Per què l' aigua del mar és salada

Una vegada eren dos germans, un ric i avariciós i l' altre pobre i molt bo.
El ric tenia amargat al pobre i aquest desesperat va decidir un dia anar a mar i ofegar-se. Però de sobte una velleta bondadosa se li aparegué i li donà un molinet, ella li explicà que quan li digués al molinet "molinet, mol!" el molinet li donaria tot el que ell volgués i quan estiguis satisfet, dient "molinet, para de moldre!" s' aturarà de cop.
Així ho feu i quan hagué demanat un gran dinar, una casa gran i espaiosa plena de mobles, vestits, llibres i de tot i més, hortes, vinyes i arbres fruiters, digué "molinet para de moldre!".
En saber-ho el seu germà es cremava viu per dins de cobdícia, i ell com era de bona pasta li explicà.
- Me'l podries deixar aquest molinet germà?
I com era tan bo, li va deixar.
Al germà que havia tingut una mala collita de palla en va demanar al molinet i començà a rajar palla, però com no havia escoltat a son germà, no sabia aturar el molinet així que quan la palla va arribar a caure fins i tot a la llar de foc, es va cremar tot i va perdre la casa.
Però el germà bo, va recuperar el molinet i li deixà la casa com estava abans. I així els dos germans es reconciliaren i no es barallarem mai més.
Un capità mercant es va asabentar de la historia i li va demanar el molinet, i ell com era tan bo no s' hi va poguer negar.
Fet a la mar per anar a buscar sal va pensar, si li diem al molinet "Molinet mol sal!" ens estalviarem molta feina. Dit i fet, el molinet començà a moldre sal, i més sal, i molta més sal, tanta que el vaixell es va enfonsar de tant pes i el capità i la tripulació van anar a parar al fons del mar.
I com que ningú no sap on és i no li poden dir "molinet para de moldre!" doncs ell segueix molent sal, fins que algú no el pesqui amb una xarxa i l' aturi.
Per això l' aigua del mar és salada, perquè abans era dolça com la dels rius i rieres i les fonts.