Jo també t' estimo

Senyors, senyores, famílies, nens i nenes:
El mon s’ acaba.
El cafè per a tots s’ està esbravant, la cafetera ha rebentat.
El país veí, trontolla, el fill del rei està “pre-ocupat”,
els trens s’ estan aturant, els autobusos també,
els controladors ja no controlen res, no tenim diners, la feina està minvant,
els països low cost fan llufa, les multinacionals s’ en van de casa nostra,
fa fred i no tenim estufes ... oh Déu meu !!
Els carburants cada vegada son més cars, que farem amb els nostres enginys mecànics activats amb benzina ?
La jubilació cada vegada es més lluny, no hi ha diners, son a les butxaques d’ algú, però de qui?.
Els àrabs s’ han revolucionat, ja no podrem anar a descansar als seus països amb la nostra jubilació minsa,
quan ens jubilarem ?, ens jubilarem ?, o morirem pel camí ?
però els alemanys sí que podran anar a fer-ho a Mallorca, a la fi ja es d’ ells,
i si els hi venem les illes ?,
ens podríem “forrar”,
també ens podríem vendre la part del nord del Marroc ?
Però ningú dius res,
Com es diu? som xaiets?
I ningú no es defeca en la mare que els va parir,
I ningú decideix asseure’s a les voreres durant al menys una setmana a veure què passa,
I ningú diu PROU germans,
I ningú diu: si ens voleu seguir robant la pasta, haureu de venir a cada casa a fer-ho, fills de la g__n pu_a, ... etc. etc.
Mai havíem sigut tan "gilis" germans,
Mai havíem deixat que ens donessin tant pel c___
Amén
Bona nit i tapat