Curt de cafè, amb llet desnatada i sacarina = un desgraciat.

Companys, què ens està passant ?.
Com que som conscients que som una Nació i tenim dret a decidir el que volem, un dia redactàrem i votàrem un Estatut modest i prèviament retallat pel diputats del Parlament de Catalunya.
El portàrem a Madrid i allà els espanyols el van tornar a escurçar, però malgrat tot, al final el van aprovar al Congrés i al Senat. Per tant representa que ja era bo.
Però no, després ve un partit que està representat al Parlament de Catalunya i que es diu català, i el porta al Tribunal Constitucional, que per cert es el tribunal més bipolar i polititzat que hi deu haver al mon i ens el torna fet un nyap. Es a dir que de la idea inicial amb això que ens han tornat, l’ Estatut s’hi assembla com un ou a una castanya.
Llavors tots ens esquincem els vestits i despotriquem de tot al bar.
La cosa va a majors i decidim fer una “mani”. Com es evident, una “mani” ha de tenir un eslògan, un per què, una raó de ser. I ja hi som pel tros, ja ens fem caquetes als pantalons, no fos cas que Algú s’ enfadés al partit o a “Madrit”.
Quina classe política tenim aquí?, o com deia en Pujol, qui s’ han cregut que som nosaltres?
Si els nostres representants polítics no s’ ho creuen que som una Nació, que no vagin a la “mani”, que es quedin a casa, o que els hi posin una pantalla gegant al Palau de la Generalitat i s’ ho mirin per TV3, o que vagin a un casament a Guadalajara, però si us plau que no molestin. I a les properes eleccions, per favor no es presentin, no ens intentin enganyar més, que aquí ja fa anys que ens coneixem tots.
Des d’ aquí també vull fer un suggeriment: podrien disfressar als Mossos com si fossin els Grisos, sí com els del franquisme i que ens fessin córrer una mica per l’ eixampla, com abans, així podríem fer una mica de reality show, i una mica de esport.
Aquest país es patètic. ¡¡Quina llàstima!!.
I el més greu es que l’ estan descafeïnant i ens estan motivant a tots a no fer res.
Salut companys.