A veure, oi que no som gilipolles ?
Doncs es veu que alguns polítics encara s’ ho pensen.
Jo he llegit estadístiques que diuen que Espanya és el país amb més universitaris d’ Europa. Com a mínim doncs, hem de pensar que tenim una joventut estadísticament amb més formació i criteri que d’altres països de la Comunitat.
A més, els que no son universitaris no vol dir que siguin analfabets, per tant hem de pensar que si no estant incapacitats mentalment entenen el que passa.
Per acabar, trobaríem els considerats pel sistema com inútils, però en qüestió de diners, ja se sap que “el hambre aguza el ingenio” i per tant hem de pensar, que a lo millor no son tant inútils com ells es pensen.
Llavors, es que hi ha algú encara que sigui imbècil del tot quan ens parlen de diners?, quan ens toquen la butxaca?, em sembla que no.
No paro d’ escoltar polítics amb cara de persona intel·ligent que diuen que els ciutadans son conscients que ara toca fer sacrificis, altres diuen que la majoria de ciutadans estan d’ acord amb les mesures presentades per “apretarse el cinturón” ho escric en castellà perquè quan jo era petit, en el discursos anuals que feia el dictador Franco ho deia sovint, o sigui que no ens ve de nou.
Doncs no, estem absolutament en contra de que els que estem fitxats a la Hisenda Pública, siguem els que (per la facilitat que representa el tenir-nos a la llista) siguem els que paguem els plats trencats, perquè nosaltres, els ciutadans de base, no hem generat la crisi i en canvi la hem pagat i la seguirem pagant perquè el problema no està acabat ni de bon tros.
Encara més, pagarem per partida doble, per els increments d’ impostos que venen des de Madrid i els que ens venen de la Plaça Sant Jaume.
Es a dir, per dir-ho curt i ras, com sempre “cornuts i pagar el beure”.
Salut
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Suscribirse a
Entradas
Comentarios
2 comentarios:
I els del ajuntament Pere, i els del ajuntament.
Un comentari si em permets, a primers de 2007 el nostre estimat alcalde al que mai li agrairem prou tot el que fa per nosaltres deia als mitjans de comunicació que “la situació de can canyamars clama al cel” i que “la seva situació es de precarietat extrema” que això no podia ser.
Que ho posava en coneixement del conseller Nadal i del Celestino Corbacho, noi no se que li van dir, pro ara li comentes alguna cosa de la urbanització i marxa xiulant i mirant al cel com buscant la resposta en el vent.
A maig de 2007 es celebraven eleccions municipals, vet aquí el motiu de les declaracions,fum fum fum, en Nadal i en Corbacho van en cotxes de luxe a tot arreu a gastos pagats, el nostre alcalde disposa de varies paguillas que complementen la seva activitat privada, no tenen mitjans per treure’ns de la precarietat extrema ni han trobat la manera de fer ho, mes ocupats en altres afers, com veus mes interessants per el sistema i el partit.
Han de prendre els diners del jubilats per que si no, no arriben a fi de mes i per mantenir el seu nivell de vida han de pujar els impostos a la gent.
Les empreses de construcció tanquen sense feina i la feina esta sense fer.
Els bancs li demanen els diners al banc central europeu al 1,5% i li deixen als grecs al 6%, aquets han de fer sacrificis per pagar la diferencia, si no els tanquen la aixeta.
Mai a la historia s’ha vist una presa de pel d’aquesta magnitud.
Pro tambe es per que la gent esta sedada, si no no s'enten.
La culpa es nostra company.
Per tocar una mica mes els pebrots, deixar ben clar que la finalitat del sistema es mantenir i pagar les pensions, oferir uns serveis als ciutadans d’acord amb la riquesa del país, tenim tota aquesta estructura administrativa i de politics amb la finalitat de solucionar els problemes de la gent pel que fa als espais comuns.
La finalitat del sistema no es dotar de una qualitat de vida i uns privilegis a la gent que ens administra, la finalitat ultima del sistema no es que el Corbacho i el Nadal tinguin un cotxe de luxe, varies secretaries i un mòbil de ultima generació.
La finalitat del sistema no es que un alcalde acumuli sous i faci rics a uns promotors.
La finalitat ultima del sistema es solucionar els problemes de la gent.
Si les cosses no van be i han de demanar sacrificis, la reducció de la despesa ha de anar de dalt a baix, per a mi els primers passos han de anar en treure tot l’inútil i superflu de les administracions, tots els lujos, endollats, sous duplicats.
Una vegada fets aquets “sacrificis” que en demanin a la gent, per a mi tocar les pensions de la gent que va agafar el país en la misèria de la postguerra i ens els ha deixat en el grup dels rics, trobo que es la mes miserable de les messures.
Aquesta gent ho ha fet al inrevés, no solucionen els problemes i la prioritat son els seus sous, amics, patrocinadors i la conservacio dels privilegis.
Publicar un comentario en la entrada