La propietat privada

No em remuntaré al origen de la família, la propietat privada i l’ estat, ni a Engels ni a Marx, no patiu.
El meu comentari va en el sentit del que cada cop més està passant respecte de l’ agressió a aquest concepte.
Al principi, fa uns anys, uns quants nois i noies “anti-sistema” denominats okupes, van començar a okupar edificis propietat de l‘Administració o d’ entitats públiques o de Caixes d’ Estalvi, etc.
Fins i tot ens feia gràcia aquest fet i en ocasions el recolzàvem perquè eren edificis tancats que s’ estaven degradant i alguns d’ aquests okupes els convertien en casals de joves, etc., i els hi donaven un ús social.
Poc a poc aquesta filosofia va anar derivant cap a un altre sentit i vàrem començar a veure joves que okupaven finques pel simple ús propi, es a dir, per estalviar-se pagar un lloguer.
Actualment la cosa ja s’ ha desmarxat i veiem cada dia, només cal posar la TV per la tarda, a gent com vostès o jo, als qui els hi han okupat un pis de la seva propietat que estava temporalment buit, i en alguns casos i ja reblant el clau, els hi han okupat la seva pròpia vivenda mentre eren de cap de setmana.
Aquestes persones es troben realment en una indefensió total a curt termini i han de començar un calvari de Jutjat i advocats, esmerçant’ hi recursos econòmics per fer fora de casa seva a indesitjables.
Molts d’ aquestos okupes no son ni tan sols ciutadans del nostre país, sinó immigrants d’altres països que, coneixent la lentitud, laxitud i bondat de les nostres lleis envers els delinqüents, i els lents procediments de la nostra Justícia, okupen vivendes reclamant uns drets per a ells que diuen els hi atorga la nostra Constitució, passant, això si, per damunt dels drets dels seus justos propietaris.
La cosa sembla que va de mal borràs, perquè el fenomen s’ està estenent per arreu del territori i qualsevol dia, amable lector, potser quan arribareu a casa vostra hi trobareu algú que us dirà que ¡ ah, ara això es casa meva, no haver deixat el pis sol !.
Salut companys.