Comunicació

Crec que la incomunicació entre els humans, a més de ser habitual, no genera més que desastres entre nosaltres.
El pilot amb la torre de control, els polítics amb els ciutadans, els pares amb els fills, els ensenyants amb els alumnes, el marit amb la muller, els amants entre si, sempre dificultats de comunicació.
Què diem i què entenen els altres, què ens diuen i què entenem nosaltres, què diem i qué volíem haver dit, què ens diuen i què ens havíen volgut dir realment, en fi un garbuix difícil de resoldre.
Qui no s' ha trobat en situacions de mals entesos alguna o moltes vegades al llarg de la seva vida?
Quantes vegades una frase mal utilitzada, una paraule mal dita, un pensament mal expressat, un email enviat a deshores, ha estat mal rebut pel receptor del nostre missatge?, i qui no s' ha enrabiat per alguna cosa que li han dit sense ànim d' ofendre' l?
¡ Això per no parlar del que no som capaços de dir-nos !, que no per casualitat solen ser les coses potser més importants.
Penso que la comunicació és un art molt difícil de conèixer i que en tot cas sempre estem filtrant el missatge en base al nostre moment psicològic que pot produir distorsions en general negatives.
Diuen els experts que comunicar implica compartir idees, que és un fet dinàmic irreversible, i fruit d' un procés tant verbal com no verbal, ¡quasi res!.
Confesso que no soc un expert en aquest art, i encara que m' hi esforço en fer-ho millor cada vegada, ja he sofert en carn pròpia aquests inconvenients de la incomunicació tant en la meva vida profesional com personal.
Sembla senzill això de comunicar-se, però no ho és gens.
En fi doncs, seguiré treballant el tema a veure si aprenc una mica més.
Salut companys.