Han passat deu anys ...

Ja han passat deu anys des d’ aquell any 2.000, any fatídic de traspàs, que els ordinadors s’ havien d’ aturar i totes les bases de dades es perdrien irremissiblement, els avions caurien del cel, les dones no tornarien a tenir fills, i potser s’ acabaria el mon i tots els que havíem sigut “dolents” aniríem a l’ infern de pet.
Fixeu-vos que ni tan sols ens n’hem donat compte, però si, han passat deu anys i el mon continua girant i encara tenim més ordinadors i amb més bases de dades, i més avions que volen, i el mon no s’ha acabat, entre altres coses perquè segueixen naixent nadons.

Això si, som més grans perquè estem vius, som més pobres perquè els preus han crescut més que els ingressos, però no defallim, hem acumulat més vivències però em sembla que això no ens ha fet més savis sinó més desconfiats, a vegades em sembla que som més rucs i tot, ara som més “verds” i malgrat això seguim embrutint el planeta, veiem com una colla de lladres ens roben miserablement, però ho seguim veient des de la barrera.

Hi ha una cosa molt important però, i es que tenim esperança en les persones i en el futur, i anem cercant la felicitat, o millor dit, alguns moments de felicitat, o encara millor, anem adquirint o desenvolupant les millors pautes de supervivència per a transitar per les diferents circumstàncies de la nostra vida.

Res no és senzill sobretot tenint en compte com, sovint, ens compliquem la vida, però mentre hi ha VIDA hi ha ESPERANÇA.

Així doncs, espero que sigueu feliços, que jo també ho intento.

¡¡ Que tingueu un bon any 2.010 !!